L’estimació central per a les eleccions de maig de 2027 a Massanassa situa el PP entre el 51% i el 54% del vot, amb majoria absoluta probable (8-11 dels 17 regidors, 10 en la part central de l’estimació), per davant d’un PSPV al 22-25% (4-5 regidors) i de Per Massanassa, que pujaria fins al 13-17% (2-3 regidors); Vox podria entrar per primera vegada al ple amb un interval d’entre 1 i 2 regidors. És a dir: el PP continua sent clar favorit, però amb un marge probablement més ajustat que el de 2023. I este 2027 hi ha una novetat que no depén de cap vot: Massanassa ha superat els 10.000 habitants (10.607 el 2025) i, per llei, l’ajuntament passa de 13 a 17 regidors — l’últim tram de població de la LOREG. Esta xifra ix de creuar quatre coses: els resultats municipals del poble des de 2011, els resultats autonòmics dels mateixos anys, les enquestes que hi havia abans de cada elecció autonòmica (i com de bé o mal van fer les seues estimacions), i les enquestes actuals sobre la Comunitat Valenciana.

Un poble més “PP” que la mitjana valenciana

La dada més clara de tota la sèrie: a Massanassa el PP sempre trau més vot que a la resta del País Valencià, i eixa diferència no para de créixer.

Any	PP locals	PP autonòmiques	Diferència
2011	54,5%	48,6%	+5,9 punts
2015	39,9%	27,0%	+12,9 punts
2019	42,2%	18,9%	+23,3 punts
2023	53,1%	35,3%	+17,8 punts

Dit d’una altra manera: com pitjor li va al PP al conjunt del País Valencià, més gran és el “coixí” que manté a Massanassa. És l’efecte típic d’un ajuntament governat pel mateix partit des de fa 26 anys —primer amb Vicent Pastor (1999-2018), ara amb Paco Comes—, on el pes del candidat i la gestió local pesa més que la marca del partit a Madrid o València.

Traslladant esta pauta a les enquestes actuals sobre la Comunitat Valenciana (que donen al PP entre el 34% i el 37%), l’estimació per a Massanassa el 2027 quedaria al voltant del 51-54%.

L’esquerra i els partits nous, sempre per baix de la seua mitjana autonòmica

Al costat contrari, Compromís, EUPV i Podem sempre trauen a Massanassa uns 8-9 punts menys que a la mitjana valenciana. Per exemple, el 2023 “Acord Per Guanyar” (que ajunta Compromís, EU i Podem) va traure el 9% al poble, mentre que Compromís sol va arribar al 14,3% a tota la Comunitat Valenciana.

Amb Compromís pujant amb força en les enquestes actuals (20-25% a nivell valencià, el seu millor moment en anys), l’aplicació d’eixe descompte local dona una estimació d’entre 13% i 17% per a Massanassa el 2027 —un creixement real respecte al 9% de 2023, però lluny de la pujada que viu a la resta del País Valencià.

Vox, que a Massanassa només s’ha presentat una vegada (2023, amb un 6,1%, també molt per baix del seu 12,4% autonòmic), podria entrar per primera vegada al ple si repeteix eixe mateix descompte sobre les enquestes actuals (17-20% a nivell valencià): l’estimació ronda l’11-14%.

El PSPV és l’únic partit sense un patró clar: unes vegades trau més vot al poble que a la resta de la Comunitat Valenciana, i unes altres menys, sense relació evident amb com li va al partit en general. L’estimació per a 2027 se situa a prop del seu resultat autonòmic, entre el 22% i el 25%.

Els factors locals que poden trencar la inèrcia

Els números diuen “continuïtat del PP”, però hi ha dos fets recents que poden pesar més que qualsevol enquesta:

• La pujada d’impostos de febrer de 2024: el govern del PP va apujar en solitari l’IBI (+20%), la taxa de fem (+100%), l’IAE (+30%) i les dietes dels regidors (+20%), amb el rebuig de tota l’oposició. Va generar malestar veïnal per la contradicció de pujar impostos i, alhora, les pròpies dietes.
• La DANA d’octubre de 2024: Massanassa va patir directament la riuada, però amb un desgast aparent prou menor de l’equip de govern i de l’alcalde que en altres localitats.

Cap dels dos factors té encara una traducció clara en intenció de vot local (no hi ha enquestes pròpies de Massanassa), però són el tipus de circumstàncies que històricament expliquen per què un partit perd eixe “coixí” local que ha construït durant anys.

Hi ha un tercer factor, este purament demogràfic: el poble ha superat els 10.000 habitants (10.607 el 2025), i això activa el següent tram de la llei electoral (LOREG), que fa passar l’ajuntament de 13 a 17 regidors a partir de 2027. No canvia res sobre com vota la gent, però sí canvia les matemàtiques del repartiment: amb quatre regidors més en joc, el ple queda una miqueta més proporcional i és més fàcil que hi entren formacions xicotetes que amb 13 escons s’haurien quedat fora.

Unida o partida? El dilema de l’esquerra local (i com el canvia el pas a 17 regidors)

Hi ha una tercera variable que no depén de com li vaja al PP o a Compromís a nivell autonòmic, sinó d’una decisió purament local: si Compromís, Esquerra Unida i Podem tornen a presentar-se junts com Per Massanassa, o si cadascú va per lliure, com va passar el 2015 i el 2019.

Amb l’ajuntament de 13 regidors esta decisió importava molt: dividir el vot li costava a l’esquerra un regidor sencer. Però amb els 17 regidors que tindrà el ple a partir de 2027, eixe efecte desapareix. Mantenint fix el mateix repartiment global de vot de l’escenari central (PP 52%, PSPV 23%, bloc d’esquerra 15%, Vox 10%):

Variant	Compromís	EU/Podem	Regidors per a l’espai	Resultat
Coalició unida “Per Massanassa”	(llista única, 15%)	—	2 regidors	PP 10 / PSPV 4 / Per Massanassa 2 / Vox 1
Compromís i EU/Podem per separat	~12%	~3% (per baix del 5% necessari)	2 regidors (tots per a Compromís; EU/Podem es queda sense representació)	PP 10 / PSPV 4 / Compromís 2 / Vox 1

Amb 13 regidors, Compromís en solitari (12% del vot) es quedava curt per a un segon regidor i el bloc perdia representació enfront de la coalició unida. Amb 17 regidors en joc, eixe mateix 12% ja li dona a Compromís els mateixos 2 regidors que aconseguiria la coalició sencera —el ple més gran fa el repartiment més proporcional i dilueix l’”efecte fragmentació”. L’única cosa que es continua perdent per anar per separat és el vot d’Esquerra Unida/Podem (~3%), que quedaria sense representar en qualsevol cas; però eixe vot ja era massa minso per a donar un regidor addicional, unit o no. Dit clar: amb el ple actual de 17 escons, a Compromís ja no li cal Esquerra Unida/Podem al seu costat per a mantindre els 2 regidors del bloc.

Com s’ha fet este càlcul

Hem partit dels resultats oficials de Massanassa i de les Corts Valencianes en 2011, 2015, 2019 i 2023, calculant la diferència entre el vot municipal i l’autonòmic per a cada partit i any. Després hem revisat les enquestes que hi havia abans de cada elecció autonòmica per veure si solen encertar o equivocar-se en alguna direcció concreta, i hem aplicat eixe aprenentatge a les enquestes actuals sobre la Comunitat Valenciana per estimar-ne el resultat a Massanassa.

Cal llegir-ho amb cautela: no hi ha enquestes fetes directament a Massanassa —tot el càlcul és una extrapolació—, i falten encara 9 mesos per a la data prevista de les eleccions (maig de 2027), temps de sobra perquè la situació canvie.

Fitxa metodològica

• Elaborat per: Xavi Bellot — Tendències Electorals (Altriam)
• Tipus: model predictiu / estimació (no és una enquesta de camp; no s’ha realitzat treball de camp propi)
• Fonts: resultats electorals oficials del municipi (municipals i autonòmiques, darreres 4 convocatòries), enquestes autonòmiques publicades per tercers, context polític i periodístic local
• Mètode: desviació històrica municipal/autonòmica + correcció pel biaix demoscòpic històric + factors qualitatius locals
• Data de l’anàlisi: 27 d’agost de 2026
• Marge d’incertesa: estimació orientativa; no és una predicció exacta ni substitueix cap enquesta de camp