Una de les crisis de reputació més cèlebres a Twitter va tenir com a protagonista el compte d’una de les empreses líders en mudances a Espanya. Davant d’un comentari negatiu (però no ofensiu) d’una usuària, el Community Manager de la firma va respondre amb caixes destemplades amenaçant-la amb mesures legals si no esborrava el tuit en qüestió. Dos errors comesos en un moment. D’una banda, es va enfrontar a un possible client sense fer cas al sentit comú més elemental, que dicta que no es pot amenaçar ningú.

D’altra banda, va perdre l’oportunitat de capgirar la situació i aconseguir que aquesta crítica negativa es pogués transformar en positiva, establint un contacte directe amb el futur client en què aclarís l’origen de la seva crítica i es posés a la seva crítica. disposició.

En tots dos casos no cal ser un expert en xarxes socials: el cert és que influeix més el sentit comú que el que es pugui aprendre al millor màster de la millor universitat. Normalment, quan s’ofèn, les coses no solen acabar bé, i encara menys en un mitjà potencialment tan viral com les xarxes socials i, en particular, Twitter. En aquest cas, l’empresa va tenir una reacció encomiable i el Consell d’Administració va demanar disculpes a la usuària després del monumental escàndol. Potser va ser tard, però la veritat és que amb bones paraules i amb seny és probable que, si més no, la crítica no es converteixi en un cas d’estudi.